REFLEXIONS...

Dimecres, 20 d’abril de 2005. Pepe Rodríguez, periodista d’investigació especialitzat en la temàtica sectària fa una conferència titulada Reporterisme en format de llibre a l’aula Magna de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Després d’aproximadament una hora, el conferenciant conclou la xerrada: “El que queda en la història d’algú són els llibres publicats, no els articles”. I afegeix: “No perdeu aquesta ocasió, es gaudeix molt d’un llibre si t’interessa”.

Amb els ànims revifats per l’última recomanació, ens dirigim al conferenciant i després de les respectives presentacions ens concedeix una entrevista. Accedim a una aula annexa i, gravadora en mà, comencem a parlar sobre les sectes. El tortosí explica que la major secta que mai ha conegut és l’Opus Dei. “És un càncer que s’infiltra a la societat i es fa amb el poder”, afirma. I afegeix que com a secta no el preocupa, però com a màfia sí. Tot i això, Rodríguez aclareix que no totes les sectes són màfies, sinó que només ho són aquelles que procuren el poder i que el gestionen de manera oculta i amb interessos personals. “Això és el que fa l’Opus Dei i altres grups”, assegura. No obstant això, reconeix que aquest grup està força acceptat en la societat i que per molta gent no és considerat una secta. “Tenim la idea que les sectes són grups petits que s’aïllen, que són crítics envers la resta –comenta Rodríguez-, tot això juga en contra d’elles i fa que es projecti una idea negativa cap a la societat”. Alhora, explica que un grup com l’Opus Dei, rodejat de prestigi en el món acadèmic, religiós i amb membres reconeguts socialment té més credibilitat que no pas un grup més recent.

---

Pepe Rodríguez: "Tenim la idea que les sectes són grups petits que s'aïllen, que són crítics envers la resta (...)".

---

Pepe Rodríguez és director, des de la seva creació l’any 1991, de l’Equip Multidisciplinar per a l’Assessorament i Assistència en Problemes Sectaris (EMAAPS). Com a especialista en el món de les sectes, puntualitza que aquestes són una oferta més dins de la societat, ni bona ni dolenta. “El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta”, explica. “No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris; que algú, com passa amb l’alcohol, no només consumeixi una mica de secta, sinó que acabi emborratxant-se de secta per sobreviure”, exemplifica Rodríguez. Així doncs, segons Rodríguez tot excés de consum té a veure amb unes mancances prèvies i la culpa de l’addicció no és de qui se n’aprofita al final, sinó que la responsabilitat recau sobre qui no ha fet les coses bé al principi. Alhora, explica que si una persona és addicta a una secta, el que cal fer és deshabituar-la, normalitzar la seva relació amb el col•lectiu. “Tal com passa amb les drogues”, explica.

Enmig d’aquesta explicació teòrica sobre l’addicció sectària, Rodríguez es treu les ulleres i es frega els ulls. Després d’un instant de pausa, valora la societat actual. Considera que l’addicció sectària no és un problema de fragilitat de la societat sinó de la fragilitat dels seus individus. “La gent més immadura, amb un control deficient de les emocions, amb problemes d’autoestima, no pot sobreviure a la gamma de grisos que ofereix la vida”, manifesta Rodríguez. Davant dels “elements de risc” de la vida quotidiana, tenir una personalitat sòlida és el millor remei per evitar les addiccions. I segons el periodista, això s’ha d’arreglar des de casa. “Són faltes que hem de corregir en l’educació”, afirma.

---

Pepe Rodríguez: "El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta"

---

Pepe Rodríguez ha publicat fins a l’actualitat una vintena de llibres, alguns d’ells traduïts al portuguès, l’italià, el xinès, el polonès i l’holandès. Per a l’autor, els tres llibres més importants i de lectura obligada són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas. “Són llibres que m’ajuden a créixer, a veure millor el món, que poden ser molt positius per la vida”, afirma. L’entrevistat assegura que en els seus llibres no persegueix l’èxit comercial: “Els meus llibres són sobre temes que m’interessen i la gent acostuma a tenir una bona resposta”. Segons Rodríguez, l’estructura de les seves obres segueix el mateix procés que ell utilitza per entendre el tema tractat i això fa que la trama dels seus llibres “enganxi molt” al lector.

A més dels llibres relacionats amb les sectes, Rodríguez també ha publicat obres sobre l’Església Catòlica. Una mostra d’això són els títols Pederastia en la Iglesia Católica o Mentiras fundamentales de la Iglesia Católica. “Són llibres que a mi m’han interessat en algun moment però que no recomanaria com a obligatoris”, declara. En aquestes obres, Rodríguez mostra la seva visió crítica vers la cúpula de l’Església. “He escrit llibres molt crítics però no amb l’Església en general ni amb el catolicisme, sinó amb la manipulació que es fa des de la cúpula de l’Església, amb la corrupció que hi ha a la cúpula de l’Església i amb l’encobriment de delictes que hi ha a la cúpula de l’Església; que és diferent a fer una crítica general”, aclareix l’autor.

---

Per Pepe Rodríguez, els seus tres llibres de lectura obligada són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas

---

Després de repassar la trajectòria de Pepe Rodríguez, només manca fer una breu referència al futur més immediat. Actualment, Rodríguez està treballant en la tesi doctoral Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano en el Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona (UB). “M’han ofert escriure un llibre sobre l’anterior Papa però em fa molta mandra”, reconeix l’autor. “Fins d’aquí un parell d’anys no crec que pugui publicar res”, conclou Rodríguez.

Al cap de gairebé una hora, s’acaba l’entrevista. Són quarts de tres del migdia, moment d’anar a dinar. Però tot i això, l’entrevistat accedeix a fer-li una fotografia per plasmar el moment. Recolza el cap a la mà, mira la càmera, somriu i, després del flash, un “que tingueu molta sort” i els dos petons de rigor conclouen la trobada.

---

Dimecres, 20 d’abril de 2005. Pepe Rodríguez, periodista d’investigació especialitzat en la temàtica sectària fa una conferència titulada Reporterisme en format de llibre a l’aula Magna de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Després de la xerrada, el conferenciant ens concedeix una entrevista.

---

Molts dels seus treballs d’investigació i dels llibres que ha publicat estan centrats en les sectes. Quin és el grup més gran que ha conegut?
L’Opus Dei, és un càncer que s’infiltra a la societat i es fa amb el poder. Més que una secta és una màfia. Com a secta no em preocupa, com a màfia sí.

Totes les sectes són màfies?
No. Màfia només ho és aquella secta que procura el poder, que en té i que el gestiona d’una manera oculta i amb interessos absolutament bastards, personals. Això és el que fan l’Opus Dei i altres grups.

A diferència d’altres grups, l’Opus Dei no és considerat una secta per a molta gent. Podríem dir que està acceptat, normalitzat. Quina en pot ser la causa?
En la societat hi ha una dinàmica d’etiquetatge social, depenent del que s’ha assumit o no. Un grup que sempre ha estat i que està rodejat d’un prestigi en el món acadèmic, de la religió clàssica, que compta amb membres reconeguts socialment sembla que té més credibilitat que un grup nou. Per això les institucions que tenen més anys són més valorades. Tenim la idea que les sectes són grups petits que s’aïllen, que són crítics envers la resta. Tot això juga en contra d’elles i fa que es projecti una idea negativa cap a la societat.

Les sectes són el reflex d’algun problema o mancança de la societat?
Les sectes són una oferta més dins de la societat que no és ni bona ni dolenta. El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta, és el mateix que amb les drogues. L’alcohol o el tabac estan normalitzat dins la societat però quan la relació amb aquestes substàncies és exagerada, llavors sí que tenim un problema. [...] Amb les sectes passa el mateix. No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris; que algú, com passa amb l’alcohol, no només consumeixi una mica de secta, sinó que acabi emborratxant-se de secta per sobreviure.

---

Pepe Rodríguez: “No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris”

---

El problema, doncs, no és tant de la secta sinó de les persones que s’hi adrecen?
Depèn. Pot haver-hi un líder amb un perfil psicopàtic –que n’hi ha molts-, però que no és ningú sense una clientela que s’hi adreci. Per tant, el problema real són els nostres errors a l’hora de fabricar persones molt fràgils, que tenen problemes amb la vida, molta ansietat i la volen reduir amb un consum excessiu d’alcohol, de joc o de secta. Tot excés de consum té a veure amb unes mancances prèvies i d’això no en té la culpa qui se n’aprofita al final, sinó que té la responsabilitat qui no ha fet les coses bé al principi.

Com es podria evitar aquesta fragilitat de la societat que fa que les persones desemboquin en addiccions sectàries?
No és un problema de fragilitat de la societat sinó que aquesta fa cada dia individus més fràgils. Hi ha molts elements de risc a la vida quotidiana però si tenim una personalitat sòlida no hi haurà problemes. La gent més immadura, amb un control deficient de les emocions, amb problemes d’autoestima, no pot sobreviure a la gamma de grisos que ofereix la vida. Això s’ha d’arreglar des de casa. [...] Són faltes que hem de corregir en l’educació.

---

Pepe Rodríguez: “Hi ha molts elements de risc a la vida quotidiana però si tenim una personalitat sòlida no hi haurà problemes”

---

Quin procés ha de seguir una persona per sortir d’una secta?
La primera pregunta seria: perquè l’has de treure? Si pensem en treure algú d’un lloc és perquè té un problema i hem de mesurar quin és. Si és una qüestió d’addicció, el que hem de variar és aquesta relació amb el grup. El que s’ha de fet és deshabituar-lo, que normalitzi la seva relació amb el col·lectiu, com passa amb les drogues.

Fins a l’actualitat ha publicat una vintena de llibres. De tots ells, quins destacaria?
Els tres llibres més important són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas. [...] Són llibres que m’ajuden a créixer, a veure millor el món, que poden ser molt positius per la vida. Tot i així, a la gent li agrada molt més Mentiras fundamentales de la Iglesia Católica, llibre que a mi m’ha interessat en algun moment però que no recomanaria com a obligatori.

Vostè adopta una posició crítica envers l’Església i així ho mostren alguns dels seus llibres. Què és allò que fa que acabi adoptant aquesta postura?
Jo sóc crític amb tot perquè em sembla que hem de ser crítics amb la realitat [...].Els dubtes i la crítica envers l’Església, ens agradi o no, són fonamentals en la nostra societat. La meva visió és una crítica negativa dins de la manipulació ideològica i la corrupció que hi ha dins de l’Església. Però aquesta crítica no és global. He escrit llibres molt crítics però no amb l’Església en general ni amb el catolicisme, sinó amb la manipulació que es fa des de la cúpula de l’Església, amb la corrupció que hi ha a la cúpula de l’Església i amb l’encobriment de delictes que hi ha a la cúpula de l’Església, que és diferent a fer una crítica general.

---

Pepe Rodríguez: “Els dubtes i la crítica envers l’Església, ens agradi o no, són fonamentals en la nostra societat”

---

Vostè afirma que no li interessa l’èxit comercial dels seus llibres. Quins objectius es planteja a l’hora d’encarar una nova obra?
Bàsicament pretenc entendre millor un tema que m’interessa i si a algú més li interessa, perfecte. Per això, l’estructura dels meus llibre enganxa molt, perquè estan escrits en la línia del procés que jo he utilitzat per entendre-ho. El lector entra pel mateix procés i va seguint els passos.

Diu que sempre es planteja un títol abans d’escriure una obra. Té un llistat de possibles títols per desenvolupar?
No. Sempre tinc al cap molts temes que m’interessen i en un moment determinat em plantejo investigar-ho.

Quins són els projectes de futur més imminents?
Tinc moltes idees però ara estic centrat en la meva tesi doctoral. M’han ofert escriure un llibre sobre l’anterior Papa però em fa molta mandra. Fins d’aquí un parell d’anys no crec que pugui publicar res.

Pepe Rodríguez va néixer al 1953 a Tortosa (Tarragona). És llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques (UAB) i actualment està treballant en la tesi doctoral Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano en el Departament de Psicologia Social de la UB. El seu principal camp de treball és el periodisme d’investigació i està especialitzat en temes com les sectes, la religió, els mites i les addiccions, entre altres.

De petit va assistir a una escola pública de la capital del Baix Ebre i recorda que, a diferència dels seus companys d’infantesa, mai va ser escolanet. “Des de petit, el tracte amb l’Església ha estat distant perquè mai m’ho vaig creure, tot i treure excel·lents a l’assignatura de religió”, comenta Rodríguez.

Al 1976 va començar a treballar en revistes del grup Zeta (editor en aquells moments d’Interviu), però aviat el món de la premsa se li va fer petit. “En un article de diari no tenia prou espai i tampoc disposava de gaire temps per poder endinsar-me i aprofundir en un tema”, explica Pepe. A més, considerava que la premsa havia pres “el camí de la superficialitat”.

Així, des del 1984 es guanya la vida escrivint un llibre cada any, on publica alguna de les seves investigacions. Fins al moment ha publicat més de 20 llibres i els més destacats han estat traduïts en portuguès, italià, xinès, polonès i holandès. Els seus treballs mostren una de les seves especialitats: el poder de les sectes. De fet, l’any 1991 és nomenat director d’un nou organisme: el centre EMAAPS (Equip Multidisciplinar per a l'Assessorament i Assistència en Problemes Sectaris).

Rodríguez reconeix que la seva màxima és no treballar per encàrrec, sinó escriure llibres sobre el que li interessa. “Això és el que em motiva a aprendre i a sortir de la rutina”, asssegura. Així mateix, afegeix: “El que queda en la història d’algú són els llibres publicats, no els articles”.

"Són 33,40 euros”, diu la caixera del supermercat. “I de regal, una rosa”, afegeix. Col·loca la flor dins la bossa de plàstic d’una dona, enmig del cafè, la fruita i els iogurts que havia comprat i l’acomiada amb un “el següent si us plau”. La tradició de regalar roses ja ha arribat fins i tot als supermercats de Tordera. En altres edicions era habitual trobar les típiques paradetes de venda de roses, instal·lades expressament per la diada, però enguany, com a novetat, al mateix anar a fer la compra de la setmana t’endus una rosa de regal. És com una d’aquelles ofertes 2x1 però sense estar anunciada als cartells de promoció del supermercat. Una oferta especial per la diada de Sant Jordi.

La mateixa dona, al sortir del supermercat és “atracada” per dos joves que, mostrant-li un cistell de vímets ple de roses, intenten vendre-li una. “Som alumnes de segon de batxillerat de l’IES Lluís Companys i estem venent roses per guanyar diners i poder anar de fi de curs”, comenta un d’ells. La dona se’ls mira, potser intentant identificar la identitat d’algun dels dos venedors (diuen que en un poble tothom es coneix, encara que a Tordera, a causa de les seves dimensions, no sigui ben bé veritat). Al cap d’un parell de minuts de xerrada entre els venedors i la possible compradora, la dona acaba col·locant una altra rosa dins la bossa del supermercat. Tres euros per una altra flor. Aquesta última no es diferencia gaire de la primera: una rosa vermella, enfundada dins d’un plàstic, amb una senyera catalana i una espiga que l’acompanya. L’única diferència és el preu. “Però tot sigui per col·laborar”, es resigna la torderenca.

Els supermercats i els venedors ambulants de roses no són l’única oferta de flors que durant el matí del 23 d’abril es pot trobar a Tordera. La majoria de cantonades importants del poble estan ocupades per paradetes, muntades per un col·lectiu o altre, amb l’objectiu d’obtenir un benefici per una causa concreta. Entre elles, davant la Caixa del Camí Ral l’associació de Voluntariat recull diners per ajudar als damnificats del tsunami. “La gent ja no se’n recorda, per això intentem fer memòria” comenta Llorenç Camps, president de l’entitat. La paradeta, està presidida per una pancarta de roba blanca sobre la qual hi ha escrit amb retolador blau el lema “Una rosa, un somriure al sud-est asiàtic” i darrere d’aquesta, tres dones de mitjana edat treballen enfundant les roses dins bosses de plàstic i col·locant-les dins de cubells blaus plens d’aigua. “Ens agradaria vendre unes cinc-centes roses” comenta Camps. I conclou: “Amb això ja estaríem satisfets”. Però el ball de xifres no s’acaba aquí. “Per aquest Sant Jordi hem preparat unes dues mil roses” explica Joan Manel Santiago, el propietari d’una de les dues floristeries del poble. I com és natural, el fet d’augmentar l’oferta de roses suposa un augment del número de mans a treballar en la seva preparació. Dins del treballador de la botiga, una desena de persones -coneguts del propietari de l’establiment i que es dediquen a altres professions- participen de manera voluntària en la preparació dels milers de roses vermelles, taronges, blaves, blanques, verdes, roses, grogues i de totes les tonalitats ‘habidas y por haber’. Tot un treball en cadena organitzat i preparat per aquesta diada catalana.

I al costat de les paradetes de flors, les parades de llibres. La venda de llibres a Tordera per la diada de Sant Jordi és un fenomen menys estès i així ho demostra el reduït número de parades que hi ha en comparació amb l’elevada presència de paradetes de roses. En aquest cas, les entitats del poble semblen no estar interessades en la venda de llibres sinó que es decanten més per la ‘botànica’. Enmig de l’aparador provisional establert a les voreres dels carrers, just davant de cada llibreria, hi destaquen obres d’autors coneguts, la majoria d’elles guardonades: premi Sant Jordi 2004, premi Nobel de Literatura i un llarg etcètera. Però els llibreters noten l’absència dels anomenats llibres mediàtics, ja que, segons comenten, són unes obres que solen registrar un elevat índexs de vendes. “Aquest any sort en tenim de les diferents edicions de El Quixot perquè la disminució de l’oferta de llibres mediàtics, com el d’en Toni Soler i companyia, ens ha fet disminuir força la venda de llibres”, afirma Josep Garrido, propietari de la llibreria Núria de Tordera. Davant de l’absència d’un llibre mediàtic, què millor que un clàssic de la literatura espanyola com és El Quixot? És una tria complicada i per això molts compradors acudeixen a l’establiment demanant recomanació al llibreter. “Vull un llibre pel meu marit però no sé ben bé quin triar”, menciona una torderenca. Seguidament puntualitza: “No li agrada gaire llegir”. Però tot i les prioritats del marit, la dona li compra un llibre, tal com mana la tradició.

En la diada de Sant Jordi, Tordera es fa partícip de la festa i sobretot de la venda de roses i llibres. “Enguany hem donat permís a un total de trenta-dues parades de venda ambulant de roses, a més dels deu establiments que també tenen permís per establir la seva parada al carrer”, explica Rafel Matas, regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tordera. Enmig d’aquest desplegament comercial especial per a la diada, és gairebé impossible veure algú pel carrer que no porti una rosa o bé un llibre sota el braç, amb la intenció de regalar-ho o bé després que li hagin regalat."